Ese es título mítico para todos los pseudojipis del mundo mundial entre los que me incluyo. Aquel cuento de la nieve con las chicas chinas era casi un pequeño homenaje casero a esa literatura, Kerouac, Corso, los Alegres Pillastres: los Grateful Dead que tanto gustan a Andrés Edo.
Muy guapa.
Salut!
costura invisible: Un conte molt bonic que recordo com si l'hagués vist, hauré d'investigar aquestes bandes que desconec, a part d'en Bergam que si, clar, una mica, i llegir potser kerouak, feina meva per aquest estiu... Però parlant d'estiu,que et feia ja de vancances sr Ramiro...
Les teves ombres d'avui són fantàstiques.
Es increible la belleza que se esconde en una linea de carretera y tu sensibilidad para destaparla.
costura invisible: Gràcies Valentín. Em pilles de plè, perquè és una revisió d'una fotografia de viatge que ara he contrastat i retallat una mica amb aquesta intenció.
costura invisible: Es Islandia, la ring-road dirección Reykjavík, un viernes por la tarde, cuando los 4x4 salen de la capital en direccion contraria, uno detras de otro, para pasar el fin de semana en las tierras del norte.
Estimada germana,
La marieta.
Psicocycle II
Muy guapa.
Salut!
Les teves ombres d'avui són fantàstiques.